Les nostres emocions i la guerra d’Ucraïna
La invasió d’Ucraïna sacseja Europa, i la seva repercussió en les nostres vides la veiem en els preus dels aliments, els carburants i l’energia. I en la por. Morts, preus, represàlies de Rússia contra Europa; s’estan matant civils; milions de persones forçades a abandonar les seves cases. La guerra tindrà conseqüències que encara no podem començar a comprendre. Com fer que no es disparin els pensaments i la nostra vivència del conflicte passi factura a la nostra salut?
Sentir por és un mecanisme natural adaptatiu. Ens ajuda a protegir-nos. Per tant, no hi hem de crear una resistència, suprimir-la ni controlar-la, sinó observar moment a moment allò que passa al nostre cos i prendre consciència de la nostra experiència interna: les sensacions que tenim.
De la mateixa manera que a l’inici de la pandèmia recomanàvem dosificar la informació rebuda, ara també cal evitar la sobreinformació, perquè augmenta l’angoixa de manera innecessària. Davant de situacions catastròfiques, l’exposició continuada als mitjans d’informació provoca estrès agut, símptomes d’estrès posttraumàtic i altres problemes de salut que poden perdurar fins a dos o tres anys més tard.
Cal seleccionar els canals pels quals ens volem informar, tenint en compte que a algunes persones els pot generar menys malestar llegir notícies que no pas veure imatges del conflicte a la televisió. I és recomanable triar un o dos moments al dia, com a màxim, per informar-nos.
Els mitjans no preparen les informacions per a una audiència infantil, per això, als infants els hauríem de dedicar un temps per parlar-ne, i estar pendents quan són ells els qui ens ho demanen. Cal escolar-los i entendre què estan interpretant i com ho estan vivint, i deixar espai perquè ens facin preguntes. Serà molt bo posar l’accent en explicar-los com s’intenta resoldre la situació, perquè d’això també ells en podran aprendre. I si es fan campanyes d’ajuda, a l’escola, o al veïnat, aprofitar per fer-los sentir que els adults de tot el món fan el possible per ajudar les persones d’Ucraïna, i fer que el problema s’acabi aviat.
De la mateixa manera que triem on informar-nos, també cal seleccionar amb qui en parlem, per evitar que la seva reacció ens generi més malestar. S’ha d’evitar escampar rumors i informacions falses -que no hàgim pogut contrastar-, per no patir ni fer sentir en el nostre entorn preocupacions innecessàries. I és bo també verbalitzar tot allò que ens genera malestar, i el significat que li donem. Aquesta és una oportunitat per aprendre més coses. Es tracta d’un problema que ens afecta a tots i podem aprofitar per sumar esforços per generar un canvi més positiu.
Practicar la relaxació, la meditació, les activitats amb amistats i familiars, l’exercici físic, així com descansar bé, no canviarà la realitat, però ens pot ajudar a sentir-nos millor, tot i l’adversitat.
Quan el nostre estat emocional o el dels infants dificulti continuar fent amb normalitat les activitats habituals, si s’està irritable i de mal humor, amb més cansament, més avorriment, si es té molta més gana o gens, o bé si es dorm malament, s’haurà de considerar buscar ajut professional, que ens donarà eines per afrontar la situació. El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya posa a la disposició de tothom un directori de professionals amb les seves especialitats. Per a les persones amb menys recursos, es pot consultar la Psicoxarxa solidària que concerta visites a 10 euros, o bé el metge o metgessa de capçalera pot derivar a la xarxa pública de salut mental.
La Dra. Capdevila ofereix acompanyament i psicoteràpia en situacions de crisi. https://www.conniecapdevila.com/