Article de la Dra. Connie Capdevila Brophy publicat a la sección d’OPINIÓN de El Periódico: https://www.elperiodico.com/es/opinion/20200918/salud-emocional-pandemia-articulo-connie-capdevila-8118661

La pandèmia continua omnipresent, marcant les notícies, les nostres converses i les nostres relacions: rebrot, alarma social, nou confinament, crisi econòmica… És un fet que ens xucla l’energia i genera cansament. Continuem en un estat general de desànim i sembla que aquest malson no tingui final. Evidentment, no podem alterar la realitat però, des d’un punt de vista psicològic, ens convé enfortir-nos, sigui personalment, sigui a nivell col·lectiu. La manera com gestionem les pèrdues i les oportunitats que aquesta crisi ens presenta definirà la nostra experiència i predisposició a tot allò que encara ens ha d’arribar.

La psicologia aporta eines que ens ajuden a assumir la realitat que ens toca viure i portar-ho, com diríem col·loquialment, de la millor manera possible. Comencem per identificar signes d’alerta amb aquesta curta autoenquesta: Estic de més mal humor? Tinc més cansament? Més avorriment? M’ha augmentat o disminuït la gana? Dormo malament?

I ara, analitzem què hi ha al nostre abast per mitigar l’impacte sobre la salut mental. Els éssers humans tenim reaccions innates al perill, tant si és tangible i observable com si és invisible o imaginat. El sistema nerviós humà està preparat per detectar seguretat i perill, integrant les respostes que ens vénen del cervell i del cos. Quan connectem amb els éssers estimats, les seves veus i les seves expressions facials ens fan sentir calmats i segurs. Per això la pandèmia, en fer-nos evitar o restringir el contacte social per por de contagi, suposa un repte també per al nostre sistema nerviós.

Qualsevol persona sap que el concepte ‘trauma‘ és bàsic en el món de la psicologia i que, quan parlem de pandèmia, també s’aplica. Per superar un trauma, convé sentir-nos vius en el present, més que reconsolidar la memòria del que hem viscut. Un trauma pot causar desregulació emocional i conductual, alhora que provoca immobilitat i aïllament, un estat físic d’abatiment en què ens sentim desbordats per les circumstàncies. Una persona traumatitzada percep el món com a perillós i amenaçador i, per tant, té tendència a donar uns significats a la situació que no es corresponen amb la realitat, que es poden concretar en creences de l’tipus “no tinc sortida”, “no em mereixo … “.

Sentir por és adaptatiu. Ens ajuda a protegir-nos. Per tant, no volem crear una resistència, suprimir o controlar-la, sinó observar moment a moment el que ens passa en el cos i guanyar consciència de la nostra experiència interna: les sensacions del cos, les imatges que ens porta la ment, les nostres conductes, els afectes i els significats que els donem.

Per superar aquesta situació i minimitzar el cost emocional, cal invertir temps cada dia a crear set ‘moments’ o ‘espais’, com ens diu Siegel, que serien els nutrients per aconseguir una salut mental òptima. El moment de concentració, centrats en objectius professionals o personals. El moment de la reflexió interna, atents als nostres sentiments, pensaments, sensacions, imatges, que contribueix a integrar. El moment de la connexió amb persones, que activa i reforça els circuits relacionals del cervell. El moment de jugar, de creativitat i noves activitats, que promou noves connexions neuronals. El moment de connectar amb el cos en moviment i gaudint del que fem, ballar, caminar, córrer, practicar un esport, fer uns estiraments en un descans…, que promou el benestar mental, físic i emocional. El moment de no fer res, de relaxació, de deixar fluir els pensaments, sense sentir-nos culpables, que ajuda a recarregar. El moment de la son, dormint de set a nou hores de qualitat assegurem que es consoliden els aprenentatges i ens recuperem de les experiències del dia. Quan fem aquestes activitats, resultarà imprescindible que tinguem en compte tres pilars bàsics que figuren entre els millors predictors del benestar general: posar atenció, consciència i intenció amable en allò que estem fent. Això, així de simple, en relació amb la naturalesa i la cultura, contribuirà a que ens sentim més feliços i saludables.

Sabem que la crisi econòmica de l’any 2008 va incrementar els trastorns mentals en un 15%. Ara, quan ens sembla que la pandèmia va camí d’eternitzar-se en les nostres vides, és més important que mai ser conscients de com ens pot alterar i afrontar-ho amb optimisme. Portar a la pràctica els simples consells que ens aporta la investigació no canviarà la realitat, és clar, però ens pot ajudar a viure molt millor el nostre dia a dia.